dimecres, 12 de desembre del 2012

Els ibers mostraven els "caps" com a trofeus


Se sabia que els ibers penjaven els cranis a les muralles de les ciutats iberes travessats amb llances per atemorir als possibles invasors, però fins ara fa un més que no s'havia demostrat científicament. 
El director del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) d'Ullastret, Gabriel de Pardo, assegura que " és una troballa excepcional". Exactament han trobat dos cranis sencers datats del segle III aC , amb una edat d'entre 20 i 40 anys i travessats per sengles claus de grans dimensions, en el Jaciment d'Ullastret       (Baix Empordà)En tot Europa només s'han trobat sis cranis com aquests.
Aquesta tradició té un origen celta, i consistia en decapitar un enemic i penjar-ne el seu cap en un lloc públic vistós, normalment en les muralles, i els clavaven una llança travessant-lo post mortem. Les decapitacions podrien estar relacionades amb la tradició celta dels caps tallats, ben descrita per autors clàssics com Diodor de Sícilia, Estrabó i Posidoni d'Apamea. Les seves cròniques parlen del costum indígena d'exhibir públicament els caps tallats de l'enemic en piques; penjats del coll dels cavalls o bé clavats a les portes de les cases i porxos dels edificis.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada